No entenc alguns crítics quan de seguida qualifiquen d'obra mestra pelis absurdes i inintel·ligibles. I encara més, són capaços d'afirmar que l'obra necessita d'un segon visionat per acabar de captar tots els detalls i missatges subjacents... Però si ningú no ha entès res, entenc que ja devia ser aquesta l'intenció del director: jugar amb la desorientació de l'espectador i anar afegint elements a l'història que no encaixen enlloc. Vaja, una freakada, per no dir una anada d'olla.
Holy Motors sí, és brillant i sorprèn a estones però acaba provocant incomoditat a l'espectador, un desassossec força desagradable. Serà per les diferents situacions de cada cita, pel personatge principal, les pròtesis, màscares i pells, les limusines, els moments musicals, la violència implícita de les imatges o per l'hipersurrealisme francès. O per tot plegat: un compendi d'escenes mereixedores de totes les lloances a la creativitat però sense cap fil argumental lineal que, almenys a mi, em faci emocionar. Vaja, que no em va arribar. Per mi, tan freda com una sèrie d'antena3. De veritat penseu que era la millor pel·lícula projectada al Festival de Sitges 2012? Discrepo.
Holy Motors sí, és brillant i sorprèn a estones però acaba provocant incomoditat a l'espectador, un desassossec força desagradable. Serà per les diferents situacions de cada cita, pel personatge principal, les pròtesis, màscares i pells, les limusines, els moments musicals, la violència implícita de les imatges o per l'hipersurrealisme francès. O per tot plegat: un compendi d'escenes mereixedores de totes les lloances a la creativitat però sense cap fil argumental lineal que, almenys a mi, em faci emocionar. Vaja, que no em va arribar. Per mi, tan freda com una sèrie d'antena3. De veritat penseu que era la millor pel·lícula projectada al Festival de Sitges 2012? Discrepo.
