Shame és una d'aquelles pel•lícules que no és de fàcil recomanar. En primer lloc, perquè no tothom està disposat a veure una història al voltant d'un senyor addicte al sexe. Cal creure's major d'edat, aferrar-se a la maduresa, omplir-se de valentia i donar un vot de confiança al realitzador. Ens adonarem de què en realitat Shame no és una pel·lícula de sexe o sobre el sexe. Va més enllà, explorant per sobre de tot la solitud d'uns personatges erràtics i perduts en la seva mísera humanitat.
En segon lloc, perquè cal que l'espectador tingui assumit el sovintejat nou estil de narració, de ritme lent, però embolcallador, d'aquestes pelis recents on sembla no passar el temps ni l'acció però on les mirades són un reflexe de l'ànima i la vida interior dels personatges es remou i ens arrossega fins a un buit colpidor. Obres com El árbol de la vida, Drive o Melancholia. Incòmodes i gens fàcils.
Però de la mateixa manera que et pot passar amb les òperes de Wagner, quan finalment et deixes emportar i envoltar interiorment per la seva música, aquesta, ja no t'abandonarà mai més.
Shame conté moments de pur cinema. La primera escena és una autèntica declaració d'intencions que ens marca el llarg recorregut emocional que ens queda per davant. L'escena de la magistral i fràgil interpretació del famós New York New York per part de Carey Mulligan, les gèlides mirades i els gestos continguts de Michael Fassbender, el plànol seqüència que ens manté a prop però a suficient distància del nostre antiheroi practicant jogging en la fredor de la nit de la gran ciutat, el memorable diàleg al restaurant amb la primera cita, una conversa amb els personatges d'esquenes, els primers plànols de les mans aferrant-se a la barra del metro... I moltes altres escenes que em deixo perquè són i han de ser disfrutables i descobertes pels propis espectadors.
I patides. Perquè també ens obliga a un exercici d'introspecció psicològica i redescoberta emocional, forçant-nos a reflexionar i provocant-nos certa incomoditat, com sempre passa amb els millors treballs del nostre estimable Kubrick.
