Sense identitat

Aquesta és la culminació, i segur que no quedarà aquí, de la efervescent carrera d'un  jove català molt assenyat que, fa uns quants anys, va decidir millorar el seu anglès i els seus estudis de cinema a Estats Units. Jaume Collet-Serra va prendre la decisió de treballar amb la indústria cinematogràfica més consolidada del món i dirigir per les grans majors americanes productes taquillers i d'entreteniment. I ho aconsegueix amb escreix amb Sin identidad, thriller d'acció, número 1 en el Box Office nordamericà, que entreté i segueix un guió gens habitual i que sap mantenir l'atenció de l'espectador fins al final. No us la perdeu! No és cap obra mestra però funciona a la perfecció. Què més se li pot demanar a una cartellera d'estiu?

I vaig trobar el diable....

Acaba d'editar-se en dvd, directament, sense haver-se estrenat a les sales de cinema espanyoles, l'últim treball de Jee-Woon Kim, un director coreà que em fascina i em sorprèn molt agradablement amb cada pel·lícula que estrena.
Per desgràcia, els distribuïdors espanyols i els responsables de les programacions de les cartelleres dels cinemes no comparteixen la meva opinió, ja sigui per pura ignorància cinèfila o pel freqüent desinterès que manifesten amb productes que no provinguin de les majors americanes, que són les que (ells s'ho pensen) els poden representar més diners a taquilla (i als bars i establiments de restauració que també regenten). Quina pena! Perquè, qui surt perdent és l'inexistent espectador d'uns films tan ensisadors, exòtics i trencadors com aquest I Saw the Devil, una de les millors pel·lícules vistes als festivals de San Sebastián i de Sitges.
Quina pena! Quan els americans en facin un remake, d'una qualitat ínfima, llavors, sí decidiran estrenar la còpia desvirtuadora de l'original.
I quina pena! Si funciona a taquilla, el mèrit serà de Brad Pitt o Leonardo diCaprio. I si no funciona, diran: veieu com no calia estrenar la versió coreana?
Certament, I Saw the Devil no és apta per a tots els públics, però conté algunes escenes absolutament fascinants, com l'espectacular i memorable primer assassinat. Tan digne de perpetuar-se a la història del cinema com qualsevol escena de El Padrino.
I si no em creieu, proveu de mirar-la. Després del seu visionat, mai podríeu convertir-vos en un assassí en sèrie. Ja m'entendreu.